La solidaritat sí que té un preu

A les 19h. concentració de rebuig a la sentencia a  la Plaça del vi de Girona.

 

La secció tercera de l’Audiència Provincial de Girona ja s’ha pronunciat i ha dictat sentència del judici derivat de les protestes contra la construcció de la torre 66 de la MAT. Malgrat que no és cap sorpresa, no podem fer cap altra cosa que condemnar que, un cop més, el poder judicial  s’alineï amb els/les poderosos/es i castigui la solidaritat i les que defensen el territori. En aquest cas, el tribunal condemna les 6 solidàries a pagar més de 30.000 euros en concepte de multes i indemnitzacions i a penes de presó que oscil•len entre els 6 i els 9 mesos. Alhora, absol de tota responsabilitat els responsables de la salvatge actuació policial que- recordem-ho- es va saldar amb nombroses persones contusionades i una amb un braç trencat.

Condemnem enèrgicament, en la seva totalitat, la resolució de la sala, tant pel que representa per a les companyes represaliades com pel ferum polític que supura. En tot moment, el tribunal dóna credibilitat a la versió del trident Mossos d’Esquadra, Red Eléctrica Española i Generalitat de Catalunya i nega que el punt de partida de tot el cas sigui precisament la imposició d’aquesta infraestructura i les conseqüències per al territori. Literalment, el tribunal manifesta apriorísticament que “la causa no pretén jutjar la MAT ni els seus perjudicis”, de manera que s’ubica en una òptica miop i curta de mires,  en què no són importants ni el context, ni les causes i ni tan sols les conseqüències.  Una tesi que beneficia de manera escandalosa als interessos de les que ostenten el privilegi i el poder: no voler valorar quines són les causes que motiven una protesta i només voler entrar a jutjar els fets és, a parer nostre, fer trampes al solitari. És només una manera capciosa de voler mirar cap a un altre costat, o pitjor encara, mirar cap al costat que les grans empreses assenyalen. Èticament, no es pot concebre que es jutgin uns fets sense voler valorar quines causes els han motivat. És voler esborrar a cop de sentència el dret a la legítima defensa i, encara pitjor, és un avís per navegants per a futures protestes. Dit d’una altra manera, és un “com se us acudeixi enfrontar-vos als poderosos us esclafarem i us ofegarem econòmicament”.

Aquí i ara no és el moment ni l’espai per fer valoracions jurídiques detallades, però sí que voldríem assenyalar els despropòsits que aquesta infausta sentència traspua. Dóna qualitat de prova a la petició d’indemnització de Red Eléctrica, quan aquesta no va aportar cap prova pericial que la sustentés i, encara pitjor, quan la companyia ja va cobrar indemnitzacions de mans de l’Estat en concepte de danys i retard en les obres. La banca sempre guanya, i aconsegueixen fer negoci de la misèria i desgràcies alienes. En un país en què s’indemnitza Florentino Pérez en el cas Castor, no ens hauria d’estranyar que aquesta doctrina es repeteixi de manera tossuda -de fet no ens estranya, però sí que ens fastigueja. Vivim en un “món al revés”, en què es castiga a qui lluita per un món millor, més just i solidari i es premia a qui especula i viu a costa de la misèria de la gent. Es condemnen les solidàries en un acte de fe cega en les paraules de la policia, alhora que s’absol el sotsinspector Manuel Cordón Molina amb argumentacions peregrines com que “no es pot demostrar que fos un agent en concret el que va ocasionar lesions”, malgrat que les lesions estiguin acreditades i reconegudes.

Davant d’aquesta indefensió perpètua, davant aquesta nova constatació que la justícia és més igual per a unes que per altres, només ens queda seguir reforçant els llaços de solidaritat i de suport mutu, seguir comptant amb la gent senzilla i seguir tossudament creient i defensant que “entre totes tot” i que la solidaritat és la nostra millor arma.

Avui més que mai, volem renovar la nostra crítica a la MAT, no la necessitem, ni aquí ni enlloc, i molt menys acceptem que ens la imposin. Encara hem de valorar si continuarem el periple judicial en forma de recurs o quines iniciatives emprendrem. Sí que tenim clar que, tot i que sembli un tòpic, la repressió no ens aturarà i continuem endavant cridant NO A LA MAT. Ens poden trencar la cara, però no el somriure que ens genera saber que estem al costat correcte de la barricada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s